El dissabte es va inaugurar l'exposició 'La Casa de Bernalda Alba' al Local Social de La Caixa en els actes de conmemoració del 70 aniversari de la mort del poeta i escritor Garcia Lorca. El acte va ser molt emotiu amb parlament de Joaquim Aiguabella, Montse Castellana, el alcalde Sr. Fermí Santamaria i Clara Sullà. Col.labora l'Ajuntament de Llagostera i l'associació Recuperació Memòria Històrica.
Aquí us reprodueixo el parlament de la Montse Castellana, les seves paraules són millors que les meves per transmetre el missatge de l'exposició.
'Clara Sullà: el paradigma de l’esperança'
Estimada Clara,
Volent parlar de la teva obra em trobo davant d’un repte encisador però em sento molt limitada.
No puc parlar de les qüestions tècniques. Déu me’n guardi! Ratllaria fàcilment el ridícul per la meva ignorància en aquesta disciplina.
Però sóc aquí, decidida a aprofitar aquesta oportunitat per honorar allò que ens van robar sense miraments i que, si no vigilem, ens poden prendre altra vegada: el dret a la cultura.
A les portes dels meus 60 anys observo amb satisfacció com tu i d’altres persones de la teva generació goseu a invertir energia en fer allò que per a vosaltres té sentit. D’aquí el títol d’aquest escrit.
Caminar en direcció contrària és feixuc i vol entrenament per anar sortejant el bombardeig “del que toca fer”, “de la productivitat”, “del ser pràctic”, “del no somiar truites”, de “l’adorar fer diners en un sense sentit”; idees que són com lloses que molts humans porten a les espatlles.
Et van anomenar CLARA.
No hi vull aprofundir, però queda dit.
Permet-me acabar parlant d’aquestes obres que tens la generositat de compartir amb les persones que ho desitgem.
Estimada, Federico García Lorca t’ha atrapat. La potència d’aquest escriptor i poeta t’ha permès obrir una nova via d'expressió dins la teva trajectòria.
Clara, amb l’obra que avui presentes ens parles de sentiments que encara, avui dia, són molt presents a la nostra quotidianitat.
Estimats amics i amigues us convido a que us despulleu de prejudicis i de pors i que camineu poc a poquet per aquesta exposició. En silenci.
Que deixeu fluir les emocions, i que us doneu permís per aturar-vos davant de cada obra i escoltar des del vostre cor el crit de llibertat i d’inconformisme.
Observeu la magnífica representació de l’autoritat repressora, de la submissió, de l’amargor, de la gelosia i de la necessitat de revelar-nos-hi.
Feu-vos aquest regal !
Possiblement sortireu d’aquí amb les butxaques plenes per continuar sent magnífics aprenents de la Vida i amb la necessitat de continuar la recerca del sentit de la vostra existència.
Les obres de Clara Sullà tenen vida.
Gaudiu-ne !
Montse Castellana
montserratcr3@gmail.com
febrer, 2012
